Com ha de ser un bon videojoc de món obert? Dissenys, reptes i la tecnologia del futur
Des del disseny orgànic fins als reptes de rendiment i la IA: analitzem els ingredients que fan que un mapa gegant se senti viu
L’art de dissenyar un mapa que convidi a explorar
El disseny de grans mapes ha viscut una evolució constant al llarg dels darrers anys. Tanmateix, crear un bon videojoc de món obert va molt més enllà de dissenyar una extensió de terreny gegantina. La vertadera màgia d’aquest gènere rau en la capacitat de despertar la curiositat del jugador de manera natural. Sense necessitat de saturar la pantalla amb marcadors o tasques repetitives. Un entorn ben construït ha de funcionar com un diàleg constant entre el programador i l’usuari. Cada turó, carreró o estructura arquitectònica tingui un propòsit visual i narratiu. Quan tots aquests elements encaixen amb harmonia, l’experiència d’exploració es converteix en un viatge inoblidable.
Els reptes tècnics darrere la il·lusió d’un món infinit
Aconseguir que un univers d’aquestes dimensions funcioni sense problemes és un dels desafiaments d’enginyeria més complexos de la indústria. El desenvolupament de un bon videojoc de món obert implica gestionar la memòria RAM i la targeta gràfica de forma mil·limètrica. Els programadors han de recórrer a la tècnica del streaming de dades, que carrega i descarrega textures o models en temps real a mesura que el jugador es desplaça. Si la velocitat de moviment és massa alta, com quan es condueix un cotxe esportiu o es vola, la consola pot patir l’anomenat pop-in, on els objectes apareixen de cop davant dels teus ulls.
A més, la gestió de la intel·ligència artificial i les físiques del mapa requereix un processament intern molt elevat. Tenir desenes de personatges no jugables amb les seves pròpies rutines, juntament amb fets com la pluja o la destrucció d’elements, pot fer caure en picat la taxa de fotogrames per segon. Per evitar-ho, s’utilitzen tècniques com el Level of Detail (LOD), que redueix la qualitat visual dels objectes que estan lluny de la càmera. Balancejar la fidelitat visual amb un rendiment estable a 60 fps és el veritable dolor de cap de qualsevol estudi de desenvolupament modern.
Els referents que van canviar les regles del gènere
Per entendre els pilars d’aquesta filosofia de disseny, cal mirar els grans títols que han marcat un abans i un després en la indústria. Obres com The Legend of Zelda: Breath of the Wild i la seva seqüela Tears of the Kingdom van demostrar que la llibertat real s’aconsegueix quan el món reacciona a les lleis de la física i a la creativitat del jugador. D’una manera similar, Elden Ring va perfeccionar el concepte de la descoberta orgànica, confiant plenament en la intuïció de qui té el comandament a les mans. D’altra banda, Red Dead Redemption 2 va establir l’estàndard d’or pel que fa a la densitat i al detall. Aconseguint que l’ecosistema i els seus habitants se sentin vius independentment de les nostres accions.
El record de les nostres reflexions amb Tomàs Fuentes
A nosaltres personalment aquestes idees sobre la construcció d’universos virtuals ens fan recordar una conversa molt divertida i interessant que vam tenir al podcast. En el seu moment vam compartir micròfon amb el gran Tomàs Fuentes en un episodi titulat els mons oberts són la ruïna dels videojocs. Durant aquella xerrada vam intercanviar impressions sobre com ha de trobar-se l’equilibri ideal entre la llibertat d’acció i el ritme de la història principal. Recordar aquells punts de vista ens ajuda a valorar encara més quan un equip de desenvolupament aconsegueix que l’exploració sigui fluida i respecti el temps del jugador.
Les expectatives de futur dipositades en ‘GTA VI’
Totes les mirades del sector estan posades en el proper gran llançament de la indústria: GTA VI. Rockstar Games té l’oportunitat de tornar a revolucionar el concepte de la simulació urbana a gran escala. La clau per definir un bon videojoc de món obert a la nova generació no serà només oferir una ciutat de Vice City més gran o amb millors gràfics, sinó augmentar la densitat d’interacció. Si la intel·ligència artificial dels ciutadans, els interiors dels edificis i les rutines de la ciutat reaccionen d’una manera orgànica i coherent, el joc marcarà el nou camí a seguir per a tot el sector durant la pròxima dècada.
El valor de la qualitat per sobre de la quantitat
En definitiva, reflexionar sobre la naturalesa d’aquests jocs ens porta a la conclusió que la densitat i l’atenció als detalls sempre guanyen la partida a la mida del mapa. Un bon videojoc de món obert ha de ser un espai on la curiositat tingui una recompensa real i on cada racó tingui una història per explicar. Finalment, els desenvolupadors que aposten per l’originalitat, el domini tècnic i la profunditat són els que aconsegueixen que els seus mundos perdurin en la memòria col·lectiva dels jugadors.
Quines són les característiques tècniques o visuals que considereu imprescindibles perquè un mapa us enganxi des del primer minut? Quin és el món obert que més us ha fascinat per la seva construcció i detalls?
I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.
