E5x01 | ft. Arnau Tordera: Aventures gràfiques, música i IA: l’art de narrar videojocs

Tornem parlant sobre videojocs d’aventures gràfiques amb Arnau Tordera

El retorn de Geeknorants no podia ser més temàtic: Aventures gràfiques amb Arnau Tordera és un episodi que combina humor, reflexió i passió per la cultura digital. Aquesta vegada, conversem amb un convidat que sembla sortir directament d’un videojoc indie: Arnau Tordera, músic, pensador i geek de cap a peus.

L’episodi gira al voltant d’una pregunta tan senzilla com difícil de respondre: podem considerar els videojocs una forma d’art amb narrativa pròpia? I la resposta, com sempre a Geeknorants, arriba entre riures, referències absurdes i alguna gallina de goma amb una politja.

Aventures gràfiques: poesia feta píxels

Les aventures gràfiques són el fil conductor de la conversa. Des de Monkey Island fins a Life is Strange, el gènere ha evolucionat per combinar humor, emoció i reflexió. Aquells jocs que abans ens feien escriure “usar clau amb porta” ara són autèntics contes interactius amb guions que rivalitzen amb sèries de prestigi.

Arnau Tordera, sempre poètic i irònic, reflexiona sobre com aquests jocs aconsegueixen “fer-nos sentir part de la història”. En un món on la velocitat ho domina tot, diu, “una aventura gràfica ens obliga a parar, pensar i escoltar”. I no només això: ens convida a viure la narrativa des de dins, com si cada decisió fos una nota en una partitura emocional.

La música com a fil narratiu

Com a compositor, Tordera ofereix una mirada privilegiada sobre el poder del so dins dels videojocs. Per ell, la música no és només ambient o decorat: és el llenguatge que uneix el jugador amb la història. Recorda com, en títols com BlackSad o Tintin, la banda sonora no acompanya, sinó que parla.

El debat gira també sobre com les bandes sonores actuals s’han convertit en veritables obres d’art. De The Last of Us a Celeste, la música crea identitat, defineix emocions i sovint diu més que qualsevol línia de diàleg. I, com bromeja en Berni, “a vegades la melodia et colpeja més que un boss final”.

IA i creativitat: aliada o amenaça?

En un moment clau del debat, la conversa es desvia cap al paper de la intel·ligència artificial en la creació artística. Pot la IA compondre una banda sonora amb sensibilitat humana? Pot escriure històries que ens emocionin de veritat?

Arnau Tordera reconeix que la tecnologia pot ser una eina fascinant, però també un risc si oblidem el factor humà. “Una IA pot generar una cançó perfecta, però mai una que t’estimi”, afirma amb mig somriure. Una frase que resumeix el dilema contemporani entre innovació i autenticitat.

El grup coincideix que el repte no és substituir l’artista, sinó trobar noves formes de col·laboració entre humà i màquina. Si la IA pot ajudar a generar idees, ajustar ritmes o crear atmosferes, potser estem davant d’una nova era creativa. Però, com adverteix en Víctor, “quan la IA comenci a fer acudits de gamers, sí que ens podem preocupar”.

El futur de les aventures gràfiques

El debat acaba projectant-se cap al futur. Com seran les aventures gràfiques d’aquí a deu anys? Arnau Tordera imagina mons on la música, la història i la IA es fusionin per crear experiències úniques. Jocs que canviïn segons l’estat d’ànim del jugador, que adaptin el ritme narratiu al teu cor, o que componguin en temps real la teva pròpia banda sonora.

A Geeknorants, però, el pessimisme dura poc. Els quatre tornen a riure i a reivindicar que, passi el que passi, l’essència dels videojocs està en compartir històries. I si aquestes històries tenen una gallina amb politja, encara millor.

Les seccions que no poden faltar

Com ja és tradició, l’episodi es tanca amb dues seccions marca de la casa. Primer, el “Joc Gràfic”, una batalla d’insults inspirada en Monkey Island però amb traducció catalana i dosis de sarcasme de nivell llegendari. Després arriba el “Choose or Die”, on es resolen dilemes culturals impossibles: Núria Feliu o Marina Rossell? Oques Grasses o Figa Flowers? I el clímax final: botifarra amb seques o sushi?

És la part més absurda del programa, però també la més necessària. Perquè, com diuen els Geeknorants, “sense una mica de ridícul, l’art no seria tan humà”.

Geeknorants torna amb més art, més sarcasme i més píxels

Amb aquest primer episodi, Geeknorants obre la cinquena temporada reafirmant el seu esperit: barrejar filosofia, cultura i frikisme sense perdre el sentit de l’humor. Aquest episodi sobre Aventures gràfiques amb Arnau Tordera és una carta d’amor als videojocs com a expressió artística i a tots aquells que encara creuen que jugar és una forma de pensar.

Així que si vols escoltar com quatre geeks i un artista multifuncional intenten desxifrar si una gallina pot ser poesia o si la IA pot fer riure, aquest episodi és per tu.