E5x03 | ft. Edgar Pons: De la ciència-ficció a la realitat: implants, IA i biohacking humà

De la ficció al sofà de casa

Aquest episodi de Geeknorants neix del CreaFest organitzat per CreadorsTV, i podria començar perfectament amb la veu en off d’una pel·lícula de ciència-ficció dels anys 80: “El futur ja és aquí, però ningú el va demanar així”.

Durant dècades, la cultura pop ens ha promès cotxes voladors, robots que cuinen i intel·ligències artificials capaces d’entendre els nostres desitjos més profunds. La realitat, però, s’ha quedat en mig camí: tenim aspiradores que s’empassen cables i assistents de veu que es confonen amb un “ok”.

Aquest és el punt de partida d’un debat tan còmic com inquietant: fins a quin punt la ciència-ficció ens inspira… o simplement ens ha venut una idea massa idealitzada del futur?

Edgar Pons, el futur en persona

Per respondre-hi, arriba un convidat que literalment porta el futur al cos. Edgar Pons biohacker i enginyer és conegut per integrar tecnologia dins del seu propi organisme: des de xips per obrir portes fins a sistemes per fer pagaments amb la mà. Un perfil únic que viu i experimenta el progrés en primera persona.

Amb ell repassem com la frontera entre l’humà i la màquina s’ha anat difuminant. No parlem de ciència-ficció, sinó de realitat present. Avui podem mesurar el nostre son amb un rellotge, controlar el llum amb la veu i portar sensors dins del cos sense que ens sembli estrany.

Però aquesta revolució també genera preguntes incòmodes: fins on volem arribar? On acaba la millora i comença la deshumanització?

La ciència-ficció com a profecia

Una part essencial de l’episodi és el paral·lelisme entre el cinema i la realitat. Des de Blade Runner fins a Black Mirror, la ficció ha estat sempre un mirall del que temem i del que desitgem. Les videotrucades que un dia semblaven utòpiques avui són una rutina. Els rellotges intel·ligents són ja tan comuns com els despertadors d’abans.

Tot i això, encara hi ha invents que semblen inabastables: sabres làser, teletransportadors o, el més necessari de tots, una màquina que posi el nòrdic dins la funda. En aquest contrast entre expectatives i realitat es troba la clau del debat: potser el futur mai ha estat tan sorprenent ni tan decebedor alhora.

De HAL 9000 a ChatGPT: la convivència amb la IA

L’episodi també entra de ple en el fenomen de la Intel·ligència Artificial. En pocs anys, hem passat de veure la IA com un perill a tenir-la integrada en la nostra rutina. El problema? Ara ja no sabem si la controlem o si és ella qui ens porta la iniciativa.

A Geeknorants s’analitza com la por a les màquines s’ha convertit en dependència. Hem passat de tenir terror a HAL 9000 a demanar-li a ChatGPT que ens faci la llista de la compra. Però aquest progrés té un preu: la velocitat del canvi supera la nostra capacitat ètica i social per adaptar-nos-hi.

Ens hem preguntat si hauríem d’haver posat límits abans que els robots tinguessin compte a Twitter o si, potser, la naturalesa humana és precisament aquesta: empènyer sempre una mica més enllà, encara que no sapiguem on arribarem.

Biohacking: el futur sota la pell

La part més tangible de la conversa arriba amb el biohacking, una pràctica que combina ciència, tecnologia i cos humà. Edgar Pons explica com funciona, quines són les seves aplicacions reals i fins on està disposat a arribar per experimentar amb el seu propi organisme.

El debat va més enllà de la curiositat tecnològica. Parla d’identitat, de control i de la relació que tenim amb el nostre propi cos. A diferència de la ciència-ficció clàssica, on les màquines volien ser com nosaltres, ara som nosaltres els que busquem ser com elles: més eficients, més resistents, més connectats.

Però el gran interrogant continua obert: quan tot sigui millorable, hi haurà alguna cosa genuïnament humana que vulguem conservar?

La tecnologia que ens envolta (i ens supera)

L’episodi també reflexiona sobre com vivim envoltats de gadgets que prometen fer-nos la vida més fàcil, però sovint només ens generen més dependència. Mirem pantalles més que cares, mesuren la nostra salut mentre ens fan dormir menys, i ens donen accés a tot, menys al temps per desconnectar.

Tot i això, no tot és pessimisme. També hi ha un punt de fascinació inevitable. Saber que vivim en una era on els límits s’esborren pot ser tan aterridor com emocionant.

Entre ciència i absurd

I com és habitual a Geeknorants, l’episodi no es queda en la teoria. La part final desconnecta de la seriositat per entrar en territori còmic: una activitat on cal ordenar universos cinematogràfics amb cartolines (sí, de les de tota la vida) i una doble ruleta que decideix quins implants imaginaris ens tocarien… i on.

Una secció que barreja ciència, absurd i humor, recordant que la millor manera d’entendre el futur és riure-se’n una mica.

El futur ja és aquí (i encara no entén “ok”)

E5x03 | ft. Edgar Pons: De la ciència-ficció a la realitat és un episodi que ens fa mirar el progrés amb admiració i desconfiança alhora. Ens recorda que la tecnologia pot ser màgica, però també imperfecta. I que, per molt que avancem, continuarem desitjant que el Wi-Fi arribi al lavabo.

Amb Edgar Pons biohacker i enginyer, el programa ofereix una mirada lúcida i entretinguda al present que ja sembla futur. Un episodi que fa pensar, riure i, sobretot, preguntar-se fins on estem disposats a convertir-nos en la nostra pròpia ciència-ficció.