La Festa del Cine ja no omple com abans
Aquest setmana torna la Festa del Cine, aquella iniciativa que anys enrere omplia les sales i creava rituals que avui ens semblen gairebé d’un altre temps. Recordes aquelles cues llarguíssimes? Aquella entrada de paper a la mà, les crispetes olorant intensament i el silenci col·lectiu quan començava la pel·lícula?
Doncs bé, tot això sembla haver quedat enrere.
Un ritual que s’ha apagat
Sí, la Festa del Cine encara existeix, però l’expectació ja no és la mateixa. Les cues s’han escurçat, les butaques buides són massa habituals i la sensació de comunitat s’ha esvaït.
I no és només una qüestió de preus o cartelleres poc inspiradores. És un símptoma d’un canvi molt més profund: el desplaçament del cinema com a espai cultural central cap a un consum domèstic, individual i sovint desconnectat.
El regnat del sofà i l’streaming
És difícil competir amb la comoditat del sofà, la manta i un catàleg infinit a Netflix, HBO o Prime Video. Posa-hi que pots fer pausa, menjar el que vulguis, repetir escenes i veure-ho tot a l’hora que et convingui. La llibertat d’elecció ha desplaçat l’experiència col·lectiva.
Tanmateix, aquest confort té un preu: hem perdut aquell moment compartit. Quan tot un cinema esclatava a riure o contenia la respiració alhora. Aquella màgia invisible i intransferible d’estar junts, vivint la mateixa història al mateix temps.
La pèrdua dels espais comuns
Els cinemes eren molt més que una pantalla gran. Eren punts de trobada, primeres cites, tardes improvisades, llocs on compartir i socialitzar. Amb la seva decadència, també es dilueix una part del nostre teixit cultural.
És cert que hi ha festivals, cicles temàtics i reestrenes que intenten resistir. Però en el dia a dia, l’hàbit de “anar al cine” s’ha convertit en una excepció.
Un model que ha de reinventar-se
La Festa del Cine és una d’aquestes iniciatives que intenta reviure una tradició. Però potser cal molt més que una entrada a 3,50 €. Potser cal reimaginar la funció del cinema en el segle XXI:
- Programació més atrevida i diversa.
- Experiències immersives que no es poden reproduir a casa.
- Enfocament comunitari i local, amb activitats paral·leles.
- Horaris flexibles i serveis que s’adaptin als nous hàbits.
Hi ha cinemes independents que ja ho estan fent, com els Verdi, Zumzeig o el Phenomena a Barcelona, que aposten per formats diferents, temàtiques retro o projeccions amb col·loqui.
Més que una pantalla
Des de Geeknorants, vivim la Festa del Cine amb nostàlgia, sí, però també amb esperança. Potser cal acceptar que l’experiència ha canviat, però això no vol dir que hagi mort.
El cinema no és només un format. És una forma de mirar el món i compartir-lo. Encara pot ser un espai per imaginar, connectar i emocionar-nos col·lectivament. Només que potser, avui, cal reinventar-lo per redescobrir-lo.
Escolteu el nostre podcast aquí:
