Adam Driver volia fer una pel·lícula de Kylo Ren, però Disney no el va deixar

La pel·lícula que mai veurem

Adam Driver, qui va donar vida a Kylo Ren en la trilogia de seqüeles de Star Wars, va confessar recentment que havia treballat durant dos anys amb el director Steven Soderbergh i el guionista Scott Z. Burns en un projecte molt personal: una pel·lícula centrada en la redempció del seu personatge, titulada provisionalment The Hunt for Ben Solo.

La idea era clara: explorar què passa després de la mort simbòlica de Kylo Ren i com Ben Solo lluitava per reconstruir-se. No seria una història d’acció ni un nou espectacle de llums de sabre, sinó un viatge introspectiu, més proper a Logan que a L’Ascens de Skywalker. Una aposta arriscada, però amb una visió autoral i madura.

Tanmateix, Disney no ho va veure clar. L’empresa va bloquejar el projecte, considerant-lo “massa fosc” i “contrari a l’estratègia de marca”. Una decisió que, segons fonts properes, va desanimar completament Driver i Soderbergh.

Disney i el control absolut sobre la Força

Des de l’adquisició de Lucasfilm el 2012, Disney ha convertit Star Wars en una màquina de continguts que no s’atura. I això té dues cares: per una banda, ha mantingut viva la saga per noves generacions; però per l’altra, ha diluït part del misteri i la força que tenien les històries originals.

La cancel·lació de la pel·lícula de Kylo Ren no és un cas aïllat. Des de fa anys, Disney ha descartat idees més arriscades —com la pel·lícula de Boba Fett dirigida per James Mangold o la trilogia de Rian Johnson— per mantenir el control sobre la narrativa principal. La fórmula sembla clara: jugar sobre segur, expandir universos existents i apostar per productes “connectats”.

La nova onada de spin-offs

Aquesta estratègia ha donat lloc a un univers gairebé televisiu dins Star Wars. Darrere de cada èxit, arriba un spin-off. Des de The Mandalorian fins a Ahsoka, Andor o The Book of Boba Fett, Disney+ ha convertit la galàxia en una cadena contínua de contingut.

• The Mandalorian va ser l’origen de tot, amb l’èxit de Grogu (el “Baby Yoda”) i una estètica més propera al western.
• Ahsoka ha connectat directament amb els fans de l’animació, portant els personatges de Rebels a acció real.
• Andor, en canvi, ha estat l’excepció: un drama polític i adult que ha demostrat que Star Wars pot ser seriosa sense perdre màgia.
• The Acolyte, estrenada el 2024, ha intentat explorar una època més antiga de la República, amb resultats mixtos.

Tot això desemboca en el pròxim gran pas: la pel·lícula de The Mandalorian, dirigida per Dave Filoni i prevista per al 2026. Serà, segons Lucasfilm, el punt de trobada de totes les trames de les sèries actuals, una mena de “Avengers de Star Wars”.

Massa galàxies, massa històries?

El problema és que aquesta saturació també comença a desgastar el públic. Els fans de tota la vida reclamen històries noves, més introspectives i amb risc creatiu. I precisament aquí és on la pel·lícula de Kylo Ren podria haver marcat la diferència: no com un nou spin-off, sinó com una història sobre culpa, redempció i identitat.

Disney, però, sembla preferir mantenir l’univers sota control. Cada nova producció està acuradament lligada a la cronologia oficial, i això limita les possibilitats narratives. Potser ha arribat el moment de deixar que Star Wars torni a sorprendre’ns, com ho va fer fa gairebé cinquanta anys.

Un futur incert per la Força

Amb la nova pel·lícula de The Mandalorian, Lucasfilm busca tancar una etapa de l’univers televisiu i, alhora, preparar el terreny per a una nova trilogia cinematogràfica. Mentrestant, projectes com Star Wars: Skeleton Crew o la sèrie de Rey Skywalker segueixen en desenvolupament.

Però, sincerament, és difícil no preguntar-se si encara hi ha espai per a la sorpresa. Star Wars ha passat de ser una saga de creadors a una franquícia de gestió. I en aquest context, la idea d’una pel·lícula de Kylo Ren dirigida per Soderbergh sona com una oportunitat perduda per fer alguna cosa realment diferent.

Adam Driver va intentar humanitzar el seu personatge i portar-lo més enllà de la simple etiqueta de “villà redimit”. Disney, en canvi, va preferir mantenir la fórmula coneguda. I així, una altra història interessant queda relegada al calaix dels projectes que mai veurem.

Potser la Força encara està amb Star Wars, però cada vegada sembla més lligada al costat corporatiu.

I vosaltres, com ho veieu? Us hauria agradat veure la pel·lícula de Kylo Ren? Creieu que la saga hauria de deixar espai per a propostes més arriscades o ja està condemnada a repetir el mateix patró una i altra vegada?

---

I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.