E5x02 | ft. Iban Coello: Marvel i el futur del còmic: nous herois, IA i la crisi creativa

Els superherois com la nova religió

Marvel i els seus còmics han arribat a un punt on els superherois són gairebé figures de culte. Ja no preguem a déus amb togues, sinó a personatges amb trauma familiar, identitat secreta i un compte corrent compartit amb Disney. En aquesta nova entrega de Geeknorants ens endinsem en per què continuem obsessionats amb ells i què diu això d’una societat que recorda millor les frases de Tony Stark que les d’Aristòtil.

Els superherois ja no són només entreteniment; són la mitologia moderna, símbols d’un temps on necessitem herois, encara que siguin de ficció. Però la pregunta és inevitable: encara ens inspiren o simplement ens serveixen per omplir pantalles i vendre figures d’acció?

L’univers Marvel des del traç

Per respondre-hi, el podcast compta amb Iban Coello dibuixant de còmics de Marvel, un dels artistes més reconeguts de l’editorial i responsable de donar vida a alguns dels personatges més icònics de la casa. Coello parla de com el traç pot canviar la manera en què percebem un heroi, de com una expressió, una ombra o un gest poden transmetre més que mil diàlegs.

La seva experiència dins de Marvel l’ha portat a treballar en històries de Venom, Deadpool, Spiderman i molts altres. I darrere cada pàgina hi ha un procés creatiu tan intens com invisible: “Dibuixar un heroi és entendre la seva fragilitat, no només la seva força.”

A través de la seva mirada, s’entén que cada vinyeta és una petita pel·lícula comprimida. Un pla, una emoció i una idea que han de transmetre tot un univers en un sol cop d’ull.

El procés creatiu: entre la inspiració i la bogeria

El còmic no és només una indústria; és una marató creativa. Iban Coello explica com el ritme de treball dins de Marvel pot arribar a ser esgotador. Dibuixar sota pressió, sovint amb poques hores de son, i aconseguir que Hulk sembli enfadat però vulnerable alhora no és una tasca senzilla.

Cada número implica hores de concentració, un control absolut sobre el detall i, sovint, una lluita contra el temps. És un recordatori que, darrere de cada pàgina que fulleges en cinc minuts, hi ha dies d’esforç i una mica de bogeria controlada.

Aquesta visió humanitza el món del còmic. No tot és glamour ni gales de superherois. Hi ha suor, cafeïna i moltes discussions sobre si el vermell de la capa és prou èpic.

La crisi creativa: massa reboots, massa universos

Però més enllà del procés artístic, la conversa també aborda la crisi creativa del còmic modern. Després de dècades de reboots, multiversos i morts reversibles, la sensació de repetició és innegable. Potser la major debilitat de Marvel és que els seus personatges ja no poden sorprendre’ns com abans.

Aquesta fatiga no és només del lector; també afecta als creadors. Quan tot s’ha explicat, reinventar-se és més difícil. Per això, Coello i molts altres artistes busquen noves formes d’expressió dins del mateix sistema: més diversitat de personatges, noves històries personals, trames menys previsibles i un espai més gran per a l’experimentació visual.

IA i creativitat: amenaça o aliada?

La intel·ligència artificial també entra en el debat. Fins a quin punt pot intervenir en el procés de creació artística? Pot una màquina substituir la mà del dibuixant o l’espurna humana darrere d’un personatge?

Coello és clar: la IA pot ajudar, però mai substituir l’instint. Potser pot dibuixar un Spiderman perfecte, però no entendrà mai per què Spiderman cau i s’aixeca una vegada i una altra. I això, més que una qüestió tècnica, és una qüestió de sensibilitat.

Els còmics són emoció, i encara que la IA pugui aprendre estils, no pot entendre la imperfecció humana que fa que cada traç sigui únic.

Queden herois nous per descobrir?

Entre reboots i spin-offs, sembla que cada idea ja s’ha fet mil vegades. Però el debat sobre si encara hi ha espai per nous herois és inevitable. I aquí Coello ho té clar: sempre hi haurà històries per explicar, sempre hi haurà nous punts de vista. El problema no és la falta d’idees, sinó la por a arriscar-se.

Els herois del futur potser no volaran ni portaran capes. Potser seran anònims, amb poders inútils o contradictoris, com aquell que només és invisible quan ningú el mira. Però fins i tot això pot ser interessant si està ben narrat.

La cultura pop sempre ha estat un reflex del seu temps, i potser ara és moment de riure’ns una mica dels nostres propis mites.

La secció final

L’episodi es tanca amb una secció que juga amb l’absurd: un “experiment científic disfressat de concurs” on es debaten els poders més estranys i els vestits més dubtosos. Una manera d’alleugerir una conversa que, malgrat el seu to reflexiu, no oblida mai que el còmic també és entreteniment.

El futur del còmic: més humà que mai

E5x02 | ft. Iban Coello: Marvel i el futur del còmic és un episodi que va més enllà de la nostàlgia. Parla d’una indústria que lluita per reinventar-se, d’artistes que volen mantenir viva la passió pel dibuix i d’un públic que encara busca emocionar-se com quan obria un còmic per primera vegada.

Amb el testimoni d’Iban Coello dibuixant de còmics de Marvel, queda clar que el còmic segueix sent una forma d’art viva, que respira i evoluciona. Potser els herois canvien, però la necessitat d’explicar històries continua sent la mateixa: infinita, com el propi univers Marvel.