E5x05 | ft. Dani Asensio: Dungeons & Dragons i jocs de rol, el plaer de viure mil vides

El dia que decideixes viure una altra vida

Hi ha dies que no demanen explicació: simplement són dies de lore. Aquest episodi arrenca amb ganes de jocs de rol, de backgrounds innecessaris i d’històries que comencen amb un solemne “a la meva campanya això no hauria passat així”. El món dels jocs de rol és aquest espai estrany on persones adultes decideixen ser elfs emocionalment inestables, llençar daus amb més fe que criteri i discutir llargament si una acció és coherent amb un personatge fictici.

El més perillós de tot és que enganxa. I no una mica. Molt.

Qui és Dani Asensio

Per parlar-ne amb criteri, l’episodi compta amb Dani Asensio de RoledDice, per parlar de jocs de rol, mestre de joc, creador d’universos i una de les figures clau del rol a casa nostra. És la persona darrere de RoledDice i de la RoledCon, dues iniciatives que han ajudat a normalitzar i fer créixer el rol, acostant-lo a públics molt diversos.

La seva experiència permet abordar el rol des de la pràctica, no des del mite. No com un producte de nínxol, sinó com una activitat cultural amb una capacitat social sorprenent.

Què és realment el rol

Una de les primeres qüestions que apareixen és aparentment senzilla: què és un joc de rol? Però la resposta no ho és tant. El rol no va de guanyar ni de perdre. No hi ha pantalles de “Game Over” ni rànquings globals. El rol va d’imaginar, parlar i improvisar.

És una experiència compartida on la narrativa es construeix col·lectivament. Cada decisió té conseqüències, no perquè ho digui un codi, sinó perquè ho accepta el grup. Aquesta estructura fa que el rol sigui profundament social i, sovint, emocionalment intens.

Dungeons & Dragons, la porta d’entrada

Quan es parla de rol, és inevitable entrar en Dungeons & Dragons, el gran tòtem del gènere. L’episodi analitza per què continua sent la porta d’entrada per a tanta gent, malgrat l’existència de centenars de sistemes diferents.

D&D combina una estructura clara amb prou llibertat perquè passin coses inesperades. Els daus generen tensió, els personatges evolucionen i els moments èpics apareixen gairebé sense voler. Al llarg dels anys, el sistema ha anat simplificant-se per ser més accessible, posant més èmfasi en la narrativa que en la puresa de les normes.

Normes, llibertat i el pecat d’ignorar manuals

Un dels debats clàssics del rol també apareix aquí: cal seguir les normes al peu de la lletra? O el veritable objectiu és passar-ho bé, encara que això impliqui ignorar mig manual?

El rol permet aquesta flexibilitat perquè la seva base és la confiança. Si tothom està d’acord, les regles es poden adaptar. Aquesta llibertat és una de les raons per les quals tanta gent s’hi queda. El joc no imposa una experiència tancada, sinó que s’adapta a les persones que hi participen.

Del soterrani a l’escenari

L’episodi també aborda com el rol ha canviat de context. Allò que abans s’associava a soterranis foscos i cercles tancats ara és present a plataformes com Netflix, Twitch o grans convencions. Fenòmens com Stranger Things o les partides en directe han ajudat a visibilitzar-lo.

Aquest canvi ha obert el rol a nous públics, però també ha generat dubtes. Convertir el rol en espectacle pot intimidar a qui comença. Veure partides molt teatralitzades pot donar la sensació que cal actuar bé o ser especialment creatiu. L’episodi posa sobre la taula que el rol real és molt més imperfecte, i que fer el ridícul forma part del procés.

Molt més que dracs i espases

Un altre mite que es trenca és que el rol només va de fantasia medieval. Més enllà de dracs i espases, existeixen jocs de rol de terror, ciència-ficció, comèdia absurda o drama emocional. Alguns posen el focus en la narrativa, d’altres en l’exploració psicològica o en la improvisació pura.

Aquesta diversitat permet que gairebé qualsevol persona pugui trobar un tipus de joc que li encaixi. El rol no és un gènere tancat, sinó un llenguatge adaptable.

Rol, vergonya i llibertat

Un punt clau de la conversa és la vergonya. Fer veus rares, interpretar emocions o prendre decisions absurdes no és fàcil al principi. Però el rol funciona perquè crea un espai segur on equivocar-se està permès.

Amb el temps, aquesta llibertat es trasllada fora de la taula. Molta gent descobreix que el rol ajuda a comunicar-se millor, a escoltar i a empatitzar. No perquè sigui teràpia, sinó perquè posa les persones en situacions on han de cooperar i imaginar juntes.

La secció final

L’episodi es tanca amb una secció que abraça el caos sense complexos. Personatges públics convertits en personatges de rol, classes i races decidides per ruletes, i decisions qüestionables nascudes de l’atzar.

El resultat és tan imprevisible com el rol mateix. Personatges completament funcionals… o absolutament injugables. Tot molt equilibrat. Tot molt professional. Tot amb moltes possibilitats de sortir malament.

Viure mil vides

Aquest episodi explica per què el rol no és només un joc. És una manera de viure històries, de compartir temps i d’explorar altres vides sense moure’s d’una taula.

Amb Dani Asensio de RoldDice parlem de jocs de rol, com a guia, queda clar que el rol no és una moda ni una nostàlgia, sinó una experiència cultural viva que continua creixent perquè ofereix una cosa difícil de trobar: espais on imaginar junts encara importa.