Educar amb videojocs i evitar addiccions: un repte gens fàcil

Els videojocs, entre escola i temps lliure

A Geeknorants estem pensant en si hem de tornar amb una nova temporada i si tornem, quins temes ens agradaria tractar. Sempre ens agrada tornar a un tema que no s’esgota mai: les addiccions i la educació dels videojocs. Més enllà d’entreteniment, són també una eina educativa amb un potencial enorme. Però al mateix temps, poden convertir-se en un problema si es fan servir malament o si només es dissenyen per enganxar.

Quan vam parlar amb Hèctor Fuster a l’Episodi 4×19, ja va quedar clar que el debat és profund: com eduquem amb videojocs i, sobretot, com eduquem sobre videojocs?

El potencial educatiu dels videojocs

Hi ha qui ha après història amb Assassin’s Creed, ciència amb Kerbal Space Program o gestió amb Civilization. I no són casos anecdòtics: quan jugues, prens decisions, vius conseqüències i aprens de l’error. És un aprenentatge actiu, més proper al món real que no pas memoritzar pàgines d’un llibre.

Per això, molts professors defensen que els videojocs haurien d’entrar al sistema educatiu, no només com a suport puntual, sinó com a metodologia transversal. Jocs com Minecraft Education Edition ja s’utilitzen per ensenyar matemàtiques, arquitectura o creativitat. Però encara falta una aposta ferma i sistemàtica.

Educar amb i educar sobre videojocs

Aquí hi ha la diferència clau:

• Educar amb videojocs vol dir utilitzar-los com a eina pedagògica.
• Educar sobre videojocs vol dir explicar com funcionen, quines mecàniques utilitzen i per què poden enganxar.

És com amb internet: no n’hi ha prou amb donar connexió a l’aula, també cal ensenyar a navegar-hi amb criteri. Amb els videojocs passa exactament el mateix.

També hi ha iniciatives que ja treballen en aquesta línia, com Good Game Gen, un projecte que promou l’ús responsable dels videojocs entre joves i famílies. L’objectiu és convertir-los en una eina positiva, amb valors educatius i de benestar, i no només en entreteniment o risc d’addicció.

El risc de l’addicció

No podem obviar l’altra cara. Molts videojocs estan dissenyats per mantenir-nos dins: recompenses constants, micropagaments, loot boxes, esdeveniments limitats… Tot plegat activa els circuits de recompensa del cervell, igual que altres addiccions.

L’educació aquí té un paper fonamental: ensenyar a reconèixer aquestes mecàniques i a posar límits. No es tracta de prohibir, sinó de donar eines per jugar de manera conscient.

Com implementar-ho al sistema educatiu

Algunes propostes que ja es discuteixen:

• Crear una assignatura d’Educació Digital que inclogui videojocs.
• Formar el professorat en dinàmiques de joc i psicologia de l’atenció.
• Incorporar projectes interdisciplinaris amb videojocs com a fil conductor.
• Treballar amb famílies perquè també entenguin el paper dels videojocs a casa.

Amb això, es podria convertir una possible font de conflicte en una eina potent per ensenyar i preparar els joves pel món digital.

El debat sobre com educar amb videojocs i evitar addiccions és essencial per entendre el futur de la cultura digital. Els videojocs poden ser mestres, refugis i laboratoris creatius. Però també poden ser trampes psicològiques si no s’expliquen i s’integren amb criteri.

La clau no és demonitzar ni idealitzar, sinó educar. I ara que a Geeknorants ens plantegem si hi haurà nova temporada, aquest és justament el tipus de conversa que volem seguir tenint amb vosaltres.

---

I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.