El nou NVIDIA DLSS 5 i la polèmica del renderitzat neuronal

La intel·ligència artificial agafa el control dels píxels

El món del maquinari ha tornat a sacsejar els fonaments de la indústria del videojoc amb una presentació que ens deixa tantes preguntes com respostes. NVIDIA ha presentat oficialment la seva darrera fita tecnològica: el nou NVIDIA DLSS 5. Aquesta versió no és una simple actualització incremental de les anteriors, sinó que introdueix de ple el concepte de renderitzat neuronal total. Fins ara, la intel·ligència artificial ajudava a reescalar la imatge o a generar fotogrames intermedis per guanyar fluïdesa. Tanmateix, amb aquesta nova iteració, la IA té la capacitat de “dibuixar” gran part de l’escena basant-se en el seu aprenentatge profund. Així doncs, ens trobem davant d’una tecnologia que ja no només optimitza el que hi ha, sinó que interpreta què hauria d’haver-hi a la pantalla. Per tant, el resultat promet un rendiment mai vist, però a un preu que no tothom està disposat a acceptar sense crítiques.

Entre la definició extrema i la pèrdua de realisme

L’avenç tècnic és innegable i les xifres de fotogrames per segon que promet la companyia són, senzillament, d’una altra galàxia. El nou NVIDIA DLSS 5 fa servir el que anomenen “infecció de textures neuronal” per reconstruir detalls que la targeta gràfica ni tan sols arriba a processar de forma convencional. En aquest sentit, podem veure fulles de plantes o detalls a les roques que tenen una nitidesa gairebé fotogràfica. Tot i això, a Geeknorants no podem evitar sentir una certa recança davant d’aquestes imatges tan extremadament perfectes. De fet, quan observes de prop alguns d’aquests escenaris, es nota una textura que se sent massa neta o, fins i tot, artificial. D’una banda agraïm la suavitat del moviment, però de l’altra trobem a faltar la calidesa d’una imatge processada de manera més tradicional i humana.

El perill d’inventar detalls no dissenyats

El punt més conflictiu d’aquest nou sistema és la seva tendència a “imaginar” elements que l’artista original no havia posat mai allà. Com que el nou NVIDIA DLSS 5 treballa a partir de prediccions, sovint afegeix microrugositats o ombres que no responen a la intenció dels dissenyadors del joc. Per a nosaltres, això és un problema ètic i estètic important, ja que es perd la visió artística original en favor d’una estètica dictada per un algorisme. A més, en determinades situacions de molta velocitat, es poden apreciar petits artefactes visuals o una sensació de “gelatina” en les vores dels objectes. Per això, pensem que, encara que tecnològicament és un començament fascinant, encara estem lluny d’una solució que respecti l’obra tal com va ser concebuda. Mentrestant, els jugadors haurem de triar entre la fidelitat absoluta o la velocitat desenfrenada que ens ofereix el silici modern.

Una eina per als desenvolupadors en dificultats

Més enllà de la polèmica visual, aquesta tecnologia té una aplicació pràctica que podria salvar molts llançaments de desastres tècnics. Actualment, optimitzar un joc per a totes les configuracions de PC és una tasca gairebé impossible i extremadament costosa. En aquest sentit, el renderitzat neuronal permet que estudis més petits puguin oferir experiències visuals de primer nivell sense necessitar un exèrcit de programadors. Així doncs, la IA es converteix en un salvavides que pot reduir els temps de desenvolupament i els costos de producció de manera dràstica. Tanmateix, el risc és que la indústria s’acomodi i deixi d’optimitzar el codi base, confiant que la tecnologia de NVIDIA arreglarà qualsevol problema de rendiment. En aquest context, és vital que les empreses mantinguin un equilibri entre la innovació externa i el treball artesanal de programació que sempre ha definit els grans títols.

El camí cap a una nova manera de veure els jocs

Som conscients que estem davant d’una tecnologia que encara es troba en els seus primers passos evolutius. Malgrat que la imatge pugui semblar artificial ara mateix, és molt probable que les futures versions corregeixin aquests defectes d’interpretació. Al cap i a la fi, la tecnologia de reescalat també va començar amb molts dubtes i avui dia és gairebé imprescindible per a qualsevol entusiasta del gaming. Per tant, cal mirar aquesta nova proposta com una primera pedra d’un edifici que encara s’ha de construir. Per exemple, la capacitat d’adaptació d’aquests models de llenguatge visual aprendrà, amb el temps, a respectar millor els estils artístics de cada joc. De fet, la integració de metadades de l’artista dins de la pròpia IA podria ser la solució definitiva per evitar que el sistema s’inventi detalls innecessaris.

La decisió final recau en el jugador

Al final del dia, som nosaltres els qui hem de decidir si volem activar aquestes opcions en els nostres menús de configuració. La reflexió que hem de fer és si estem disposats a sacrificar l’autenticitat visual a canvi d’una experiència de joc molt més fluida i tecnològica. Personalment, preferim una imatge que potser tingui alguna dent de serra però que sigui real i fidel al que es va dibuixar a l’estudi. Tot i això, entenem que molts jugadors prefereixin la nitidesa extrema que ofereix el renderitzat neuronal per sobre de qualsevol altra consideració estètica. Així doncs, el debat queda obert i segurament s’anirà intensificant a mesura que apareguin els primers jocs compatibles amb aquesta versió. Finalment, el mercat i les crítiques dels usuaris acabaran decidint si aquest és el futur que volem o si NVIDIA ha d’ajustar la seva brúixola.

Què en penseu vosaltres d’aquesta tendència cap als gràfics “inventats” per IA? Preferiu més fotogrames per segon encara que la imatge no sigui totalment real o sou dels que prefereixen la puresa original del renderitzat tradicional?

---

I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.