Poden els actors reals i la IA conviure al cinema del futur? Val Kilmer serà el primer
El llegat de Val Kilmer i les noves tècniques de clonació de veu de Sonantic obren un debat ètic sobre la presència física i digital a Hollywood
La immortalitat digital arriba a la gran pantalla
El cinema sempre ha estat una fàbrica de somnis, però darrerament sembla que també s’està convertint en un laboratori de resurreccions digitals. El debat sobre com els actors reals i la IA poden interactuar ha deixat de ser una trama de ciència-ficció per esdevenir una realitat als despatxos de Hollywood. Un dels exemples més punyents el trobem en la figura de Val Kilmer. L’actor, malauradament, va morir l’1 d’abril de 2025, als 65 anys, a causa d’una pneumònia derivada del càncer de gola que combatia des del 2014. Tanmateix, abans de la seva partida, la tecnologia va obrir una porta inesperada a la seva darrera interpretació. Ens trobem en un moment on la línia entre la captura de moviment i la creació sintètica és cada vegada més difusa per a tots els espectadors.
El Pare Fintan i la solució artificial de Deep as the Grave
Un cas paradigmàtic d’aquesta nova era és el paper de Kilmer a la pel·lícula ‘Deep as the Grave’. Fa cinc anys, l’actor va ser seleccionat per interpretar el Pare Fintan, un sacerdot catòlic amb arrels natives americanes. Aquest paper estava dissenyat específicament per a ell, ja que compartia vincles espirituals i geogràfics amb el personatge a Nou Mèxic. Tot i això, els greus problemes de salut de Kilmer i les aturades per la pandèmia van complicar un rodatge que s’ha allargat sis anys. Quan el director Coerte Voorhees va revisar el material, es va adonar que les escenes del Pare Fintan eren absolutament imprescindibles per a la història. Per tant, davant la falta de pressupost per repetir el rodatge amb un altre intèrpret, la producció va optar per generar-lo artificialment.
La veu real com a recurs narratiu únic
El que fa tècnicament singular aquesta recreació no és només l’ús d’imatges aportades per la família de l’actor. La decisió més sorprenent ha estat utilitzar la seva veu real, deteriorada per la traqueotomia derivada del tractament oncològic. Com que el Pare Fintan pateix tuberculosi en la ficció, aquesta veu alterada s’ha convertit en un tret distintiu i realista del personatge. En aquest sentit, s’ha aprofitat el treball previ de Kilmer amb la startup Sonantic, que ja va reconstruir la seva parla per a ‘Top Gun: Maverick’ el 2022. Aquella aparició va ser un dels moments més comentats del film i va demostrar que els actors reals i la IA podien col·laborar. Ara, a ‘Deep as the Grave’, el personatge generat per intel·ligència artificial ocupa una part molt significativa del metratge final.
El perill de la clonació sense el factor humà
A nosaltres, personalment, aquesta tendència no ens acaba de convèncer del tot perquè sovint es veu artificial. De fet, la màquina s’inventa detalls que no havien estat dissenyats originalment per l’intèrpret de carn i ossos. Quan un algorisme genera una expressió, ho fa basant-se en estadístiques de dades passades i no en un sentiment present. Per tant, el resultat pot ser tècnicament impecable, però mancat d’aquella imperfecció humana que fa que una escena ens commogui de veritat. Així doncs, ens trobem davant de clons digitals que poden replicar el físic, però que difícilment podran substituir el carisma d’una persona. Tot i així, és un començament tecnològic que permet que llegendes com Kilmer acabin projectes que la biologia els va impedir completar.
Cap a un cinema híbrid i sintètic
Som conscients que la tecnologia no farà marxa enrere i que el renderitzat neuronal serà una eina més per als directors del futur. Potser d’aquí a uns anys no distingirem entre actors reals i la IA en una producció de gran pressupost. Tot i això, el valor de la veritat humana hauria de seguir existint per sobre de qualsevol algorisme. Al cap i a la fi, el cinema és comunicació entre persones, i si eliminem la humanitat de l’equació, el missatge podria quedar buit. Per tant, el repte de les productores serà trobar l’equilibri entre l’ajuda tècnica i el respecte per la feina artesanal. Mentrestant, les escoles d’interpretació ja busquen com formar els professionals per a un entorn on hauran d’actuar colze a colze amb el buit digital.
El futur de la nostra relació amb les estrelles
En definitiva, ens trobem davant d’una transformació profunda que afectarà com entenem la fama i la immortalitat a la pantalla. La col·laboració entre actors reals i la IA té el potencial de fer coses increïbles, però cal que hi hagi uns límits clars. No volem un cinema on tot estigui precalculat per un programa per maximitzar l’impacte emocional de manera artificial. D’una banda, la tecnologia ha estat un salvavides per cloure el llegat de Val Kilmer, però de l’altra pot ser una presó de dades. Així doncs, només ens queda observar amb cura cada nou pas que fa Hollywood en aquesta direcció tan incerta. El debat sobre l’ètica d’aquestes resurreccions digitals tot just acaba de començar al cor de la indústria.
Creieu que és un homenatge just utilitzar la veu deteriorada de Kilmer per al seu personatge o preferiu que s’hagués utilitzat una veu completament sintètica i neta? Seríeu capaços de gaudir d’una interpretació sabent que gran part del que veieu ha estat generat per un ordinador?
I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.
