Sony posa data al final del format físic i anuncia el tancament de botigues digitals
PlayStation deixarà de produir discos el gener de 2028 en una transició agressiva que obre el debat sobre la propietat dels nostres jocs
Una línia vermella en el calendari del videojoc
S’ha confirmat un dels terrabastalls més grans de la història de l’entreteniment interactiu. Els principals actors de la indústria portaven anys buscant fer el salt definitiu. Ara, Sony ha estat la primera a clavar la bandera. La companyia ha anunciat de forma oficial el final del format físic per a gener de 2028. A partir d’aquesta data, els nous llançaments per a les seves consoles ja no tindran disc. Per si de cas no fos prou, la mesura arriba acompanyada d’una altra decisió molt polèmica. Es tracta del tancament de la PlayStation Store per a PS3 i PS Vita. Aquest doble moviment marca un punt d’inflexió històric. També obre un debat intens sobre el dret dels usuaris a posseir allò pel qual paguen.
Les xifres indiscutibles que avalen el canvi de rumb
Malgrat el soroll a les xarxes socials, el mercat portava dècades avançant en aquesta direcció. De fet, les darreres dades de PlayStation indicaven que més d’un 80% de les vendes ja eren digitals. Aquest percentatge ha anat augmentant any rere any de manera sostinguda i imparable. L’exemple de la comunitat de PC és el millor mirall possible. Fa gairebé dues dècades que Steam va imposar el model digital de forma exclusiva. La gent ho ha acabat acceptant amb total normalitat al final. Com a consumidors, gairebé sempre acabem passant per l’aro. Ho fem a canvi de la comoditat immediata que ofereix un simple botó de descàrrega.
La jugada econòmica de les grans distribuïdores
A nosaltres personalment aquesta situació ens planteja una reflexió profunda sobre el control econòmic de les grans multinacionals. El món tira cap al digital per reduir costos de logística, transport i fabricació de caixes. En eliminar els discos de l’equació, Sony reforça el seu domini absolut. També es garanteix el monopoli dels preus a la seva pròpia botiga. A més, s’elimina de cop el mercat de segona mà i la llibertat de prestar un títol. Amb el cost creixent del maquinari, el camí sembla clar. La indústria ens empeny cap a un futur on acabarem jugant al núvol amb subscripcions.
Els buits legals i el paper del regulador europeu
Davant d’aquest panorama, es plantegen dues preguntes clau sobre el futur del mitjà:
- Intervindrà el regulador? Caldrà veure si la Unió Europea posarà límits a aquest monopoli digital per protegir els consumidors.
- Hi haurà nínxol per al disc? És probable que alguna companyia aprofiti la deriva per fer-se un lloc amb edicions retro o de col·leccionista.
Tot i així, és un començament per redefinir el concepte de propietat actual. Ja no comprem un producte, sinó una llicència d’ús temporal.
Una transformació que canviarà les nostres estanteries
En definitiva, estem davant de la crònica d’una mort anunciada que canviarà els nostres salons de forma definitiva. El final del format físic fixat per al 2028 ens avisa que el temps dels lectors de disc s’ha acabat. Caldrà veure com respon el públic a partir d’ara. La resistència dels col·leccionistes potser mantindrà vives algunes edicions especials, encara que només portin un codi. Finalment, el corrent de la història avança cap a la desmaterialització total de la cultura. El sector dels videojocs ha decidit córrer més ràpid que ningú cap a aquest destí digital.
Com teniu pensat afrontar aquest canvi definitiu cap al mercat digital de cara al 2028? Creieu que el regulador europeu hauria d’obligar a mantenir el disc o accepteu que el futur és jugar exclusivament al núvol?
I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.
