Spotify ho té clar: la música feta amb IA és inevitable i cal regular-la
La plataforma s’alia amb Universal per llançar una eina de pagament que permetrà crear versions i barreges sintètiques de forma legal
La neteja massiva contra el «slop» musical
El debat al voltant de la intel·ligència artificial ha passat de la por inicial a una fase de pragmatisme pur per part de les grans corporacions. En els darrers mesos, la plataforma ha hagut de prendre mesures dràstiques per controlar la desbocada presència d’aquest contingut. Al setembre de 2025, la companyia va revelar que havia retirat més de 75 milions de pistes fraudulentes en només un any. Moltes d’aquestes accions eren malicioses. Pujades massives per robar roialties, clons de veu no autoritzats i el que els mateixos executius anomenen «slop» (escombraries digitals). La magnitud del problema és global, ja que competidors com Deezer van detectar que acollien més de 30.000 pistes generades per IA al dia. Per revertir la situació, el passat 30 d’abril es va llançar el segell «Verified by Spotify» per distingir la música feta amb IA controlada de la fraudulenta.
L’acord amb Universal: convertir una cançó en 10.000
Davant d’aquesta realitat, el gegant del streaming ha mogut fitxa. Davant els seus accionistes presentant un acord de llicències històric amb Universal Music Group. Aquesta aliança permetrà als subscriptors Premium utilitzar la intel·ligència artificial generativa per crear covers (versions) i remixes de temes dels artistes participants. L’eina arribarà com un complement de pagament sobre la quota habitual, lligat al futur nivell «Music Pro» per a superfans, que podria costar fins a 5,99 dòlars addicionals al mes. El co-CEO de la companyia, Alex Norström, va defensar el potencial del projecte assegurant que, amb aquesta tecnologia, «una cançó es convertiria en 10.000 cançons». La intenció de l’empresa és esdevenir l’única opció «legal» i «controlada» en un mercat ple d’eines que manipulen la música sense permís.
Consumirà el públic realment aquest tipus de música?
A nosaltres personalment aquesta situació ens genera un dubte existencial sobre el comportament dels oients i el valor real de l’art de veritat. Ens preguntem sovint si la gent consumirà música feta amb IA de manera conscient o si el públic acabarà rebutjant els productes sintètics per falta d’ànima. La realitat és que el gran públic ja reprodueix diàriament hores de contingut funcional per a llistes d’estudi o fils musicals sense importar-li qui hi ha darrere. Tot i així, és un començament per veure que els oients més fidels busquen una connexió emocional que només un humà pot transmetre. El risc de saturar el mercat amb milers de versions clonades autoritzades és real, i caldrà veure si l’audiència respon positivament a aquest format de pagament o si prefereix mantenir-se fidel a les obres originals de tota la vida.
La resistència dels artistes humans a la indústria
Aquesta nova visió comercial de l’empresa arriba en un moment de forta tensió i de posicionaments clars per part de creadors molt influents del sector. El passat 13 de maig, el reconegut productor Jack Antonoff, que ha treballat amb estrelles de la talla de Taylor Swift, Lorde o Lana Del Rey, va publicar un missatge contundent a Instagram en contra d’aquells que fan servir la intel·ligència artificial per crear música. Els professionals del sector veuen amb molta preocupació com es devalua la seva feina en favor d’algorismes de generació massiva. Per això, la música feta amb IA s’enfronta a un mur de rebuig per part dels artistes que realment omplen els estadis. La pressió dels lobbies creatius és l’últim gran obstacle per a un model de negoci que prioritza el benefici tecnològic per sobre de l’autenticitat.
Un nou paradigma per al futur de l’entreteniment
En definitiva, estem davant d’una transformació històrica on la indústria de l’entreteniment de consum ràpid ha decidit claudicar davant les noves eines digitals. La música feta amb IA ja no és un perill que calgui prohibir, sinó un actiu regulat que Spotify pensa esprémer mitjançant noves tarifes. Finalment, els usuaris haurem de decidir si entrem en aquest joc de cançons infinites a la carta o si continuem protegint el mètode tradicional de creació. Potser conviurem amb aplicacions on conviuran temes humans i derivats algorítmics homologats per grans segells com Universal. Sigui com sigui, la decisió de cobrar per regular és un bany de realitat que ens demostra que, en el món del streaming, el negoci i la monetització sempre guanyen la partida a la lírica.
Creieu que la gent acabarà consumint aquestes 10.000 versions artificials d’una cançó o la resistència d’artistes com Jack Antonoff farà que el públic es giri d’esquena a la IA? Pagaríeu els 5,99 dòlars extra al mes per poder crear els vostres propis remixes oficials?
I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.
