La decadència de The Boys: d’una sàtira brutal a convertir-se en allò de què es burlava
El seu tancament confirma el desgast d’una fórmula que ha acabat cedint a les mateixes dinàmiques industrials que abans criticava
L’adeu dels antiherois més gamberros de la televisió
El món de les sèries ens ha demostrat moltes vegades que saber marxar a temps és un art a l’abast de molt pocs creadors. La decadència de The Boys ha passat de ser una simple sospita entre els fans més crítics a convertir-se en una realitat evident. La producció d’Amazon Prime Video, que va néixer com una alenada d’aire fresc i salvatge, ha tancat finalment la seva trajectòria. A nosaltres personalment no ens ha desagradat el desenllaç de la història, ja que es tracta d’un final més. De fet, no jutjaríem de manera tan severa aquest tipus de tancament si no fos per un motiu de pes: la sèrie sempre s’havia diferenciat per tenir un estil completament diferent i trencador.
De la sàtira corporativa a la roda de la indústria
La gran ironia d’aquest trajecte és veure com el projecte ha caigut en les mateixes dinàmiques de les quals es burlava amb tanta fúria. En els seus inicis, la trama atacava sense miraments Disney, Marvel i la seva necessitat de sobreexplotar franquícies fins a l’infinit. Tanmateix, l’èxit massiu va transformar el xou en la gallina dels ous d’or de la seva pròpia plataforma. Per això, la decadència de The Boys s’explica per la necessitat d’allargar la història per justificar l’arribada de seqüeles i productes derivats. D’una banda es mantenia el discurs antiautoritari, però de l’altra es feia servir la mateixa maquinària comercial de Vought. El problema real no és com acaba, sinó haver perdut l’essència d’alternativa real al gènere tradicional.
Una fórmula repetitiva que va canviar de rumb
Tot i que acceptem el final com una conclusió lògica, és cert que el guió de les darreres entregues va començar a mostrar símptomes d’esgotament. Sovint la trama s’inventa detalls irrellevants o allargava subtrames de personatges secundaris només per omplir minuts de metratge. El recurs del xoc gratuït i la violència va deixar de ser una eina de crítica social per esdevenir un simple requisit de producció. En canvi, el que feia gran a The Boys era la seva capacitat per sorprendre l’espectador trencant tots els clixés establerts. En perdre aquesta valentia en l’estil, el tancament se sent com el de qualsevol altra ficció de superherois comercial del mercat.
El perill de convertir el missatge en una marca
El destí d’aquesta ficció ens recorda que a la indústria actual cap bona idea està fora del perill de ser devorada pel mercat. La decadència de The Boys demostra que fins i tot la sàtira més intel·ligent es pot transformar en un producte en sèrie. Els creadors van quedar atrapats en un bucle on havien de satisfer un públic massiu sense perdre l’essència transgressora de l’inici. Com que el contingut es trobava lligat a una multinacional, els límits de la provocació es van anar redefinint de manera subtil. Així doncs, l’espectador ha acabat veient com les crítiques al sistema es feien sota el mateix segell del benefici empresarial més pur.
Un mirall de la transformació del gènere
En definitiva, estem davant del tancament d’una època que ens obliga a reflexionar sobre l’estat actual de la ficció d’acció. La decadència de The Boys és, en essència, el reflex de com costa mantenir la identitat en un entorn completament dominat pels algorismes corporatius. Finalment, es confirma que és molt difícil fugir de les exigències dels despatxos de la indústria audiovisual contemporània. Ens queda un final acceptable, sí, però també la nostàlgia de recordar quan la sèrie era una autèntica rebel dins de la graella televisiva. El negoci ha guanyat la partida a l’estil salvatge que ens va enamorar al principi.
Trobeu que el final compleix amb les expectatives o trobeu a faltar aquell estil diferent i irreverent de les primeres temporades? Creieu que els propers projectes d’aquest univers mantindran viva l’essència original?
I tu què en penses? Comparteix la teva opinió, perquè el debat és tan interessant com el joc mateix al nostre Subreddit.
